Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des del Departament de Prevenció
de Fundació Salut i Comunitat volem parlar de #PsicofàrmacsiGènere i qüestionar una
tendència en augment: la medicalització dels malestars de gènere, la patologització d’allò
associat a la feminitat i la prescripció excessiva de psicofàrmacs a les dones. Els projectes que
conformen la línia Drogues&Gènere i altres afins que integren el Departament (Projecte
Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctàmbul@s, Lasdrogas.info, Connecta i Actua + altres
iniciatives de recerca i prevenció) volem manifestar el següent:
L’Estat espanyol està al capdavant internacional en el consum de psicofàrmacs com ara
ansiolítics i antidepressius, la qual cosa ens fa pensar en un context neoliberal on les desigualtats
socials van en augment i en el qual s’estan donant solucions individualitzades i farmacològiques
a problemes col·lectius, socials i estructurals. Si, a més, apliquem una mirada feminista a
aquesta problemàtica, comprovem que hi ha un fort biaix de gènere tant en l’ús com en la
prescripció mèdica d’aquestes substàncies psicoactives legalitzades: en tots els grups d’edat
afecta de manera desproporcionada a les dones.
D’una banda, hi ha una major prevalença de diagnòstics de depressió i ansietat en les dones,
que estan, en molts casos, relacionats amb els malestars de gènere inherents a la socialització
patriarcal (infravaloració, sobrecàrrega mental, cosificació…) i amb les múltiples formes de
violència masclista rebudes des de la infància.
D’una altra banda, amb un mateix diagnòstic, edat i ús dels serveis sanitaris, les dones tenen un
50% més de probabilitats de rebre una prescripció d’un psicofàrmac, ja que pateixen una forta
patologització i un sobrediagnòstic de trastorns com, per exemple, el TLP. El Trastorn Límit de la
Personalitat, tal com ens adverteixen psicòlogues feministes, s’està convertint en un calaix de
sastre per a encasellar i sancionar tot allò que s’allunya de la norma de la feminitat tradicional,
especialment allò que resulta disruptiu per a ulls cecs a les desigualtats de gènere. A més, els
psicofàrmacs són substàncies coherents amb les expectatives de la feminitat: silenci,
desconnexió… pel que no ens sorprèn que, també des del sistema sanitari, es reprodueixin
aquestes desigualtats.
Davant aquest panorama, insistim en la necessitat d’incorporar la perspectiva crítica feminista
en la prevenció i l’abordatge de l’ús de psicofàrmacs per a entendre els diferents patrons de
consum, les motivacions d’inici i de permanència, les causes estructurals, desigualtats i relacions
de poder que marquen el seu ús i la seva prescripció.
Avui, 8 de març, i tots els dies: treballem per un abordatge feminista de l’ús de totes les
drogues, legalitzades o no.